Les bacteries multiresistents podrien causar 10 milions de morts anuals el 2050. La seva presència en edificis —a través de l'aigua, les superfícies humides i els sistemes de climatització— converteix la qualitat microbiològica de l'entorn construït en una prioritat sanitària.
La proliferació de bacteries multiresistents s'ha convertit en una de les amenaces sanitàries més rellevants del segle XXI. Segons l'Organització Mundial de la Salut, les infeccions causades per bacteries resistents podrien arribar a provocar fins a 10 milions de morts anuals el 2050 si no es prenen mesures. A Europa, s'estima que més de 35.000 persones moren cada any per infeccions resistents als antibiòtics, i que més de 670.000 persones es veuen afectades, amb un cost sanitari i social elevadíssim.
Un recent estudi publicat a Nature Communications (juliol de 2025) ha revelat la disseminació global del gen npmA2, responsable d'una resistència total als antibiòtics aminoglucòsids, en bacteries com Enterococcus faecium i Clostridioides difficile. Aquest gen es transmet mitjançant elements genètics mòbils (ICEs), la qual cosa afavoreix la seva propagació tant en entorns sanitaris com comunitaris.
Aquest escenari obliga a repensar i reorientar les estratègies de prevenció. Més enllà de l'àmbit hospitalari, la presència i persistència d'aquests patògens també s'ha documentat en edificis d'oficines, hotels o instal·lacions recreatives. Les superfícies humides, les conduccions d'aigua, els sistemes de climatització o els punts de consum poden actuar com a reservoris microbiològics, afavorint la persistència i transmissió de bacteries resistents, especialment en condicions de biofilm.
La presència de biofilms microbians en sistemes d'aigua pot representar fins al 95% de la biomassa bacteriana total, i és responsable d'un nombre considerable d'infeccions associades a l'aigua, que poden derivar en baixes laborals, hospitalitzacions, tancaments parcials de serveis o danys reputacionals, especialment en entorns hotelers i públics.
Davant d'aquest repte, des de HAUS venim recomanant solucions que actuen sobre el medi i no només sobre l'usuari. Una d'aquestes vies és la ionització de l'aigua, una tecnologia no invasiva que modifica les propietats fisicoquímiques de l'aigua per dificultar l'adhesió bacteriana, desfer biofilms i reduir la capacitat de proliferació microbiana. Solucions com les que ofereix el sistema Dileka —que combina ionització, dinamització i emissió d'infrarojos— poden contribuir a reduir la presència de bacteries oportunistes com Salmonella, E. coli, Legionella o Pseudomonas, especialment en punts crítics com dutxes, desguassos, dipòsits o circuits d'ACS.
Aquesta tecnologia, a més, no depèn de productes químics ni genera residus, la qual cosa la fa coherent amb els criteris de sostenibilitat, higiene i prevenció que HAUS incorpora en tots els seus projectes.
La resistència bacteriana no és només un problema hospitalari. És un repte transversal que afecta la manera com dissenyem, mantenim i habitem els edificis. I com a tal, les estratègies també han de ser transversals: des de l'anàlisi del cicle de vida dels materials fins a la qualitat de l'aigua que circula per les instal·lacions. En aquest escenari, la ionització es consolida com una eina rellevant dins del conjunt de solucions que HAUS pot prescriure per fer de cada espai construït un lloc més sa, segur i resilient.
Carolina Hernández
HAUS Healthy Buildings
Temes
