El 1989 la NASA va encarregar un estudi per netejar l'aire d'una estació espacial usant plantes. Què ens diu realment la ciència sobre la capacitat de les plantes per purificar l'aire interior de les nostres llars i oficines?
L'any 1989 la NASA va encarregar un famós estudi encaminat a trobar una solució per a la desintoxicació de l'aire en una estació espacial. Bill Wolverton, el científic ambiental que encapçalava la investigació, pretenia trobar el mètode per netejar l'aire de CO₂ i eliminar substàncies volàtils tan tòxiques com el formaldehid i el benzè, presents en molts elements de decoració i mobiliari d'un habitatge. Trobem benzè en plàstics, teles, pesticides, fum de cigarrets, i formaldehids en alguns cosmètics, rentavaixelles, suavitzants i netejadors de catifes. Aquests compostos orgànics volàtils (COV) i altres contaminants de l'aire interior com l'ozó s'han relacionat amb nombroses afeccions agudes com l'asma o les nàusees, així com malalties cròniques com el càncer i determinades malalties respiratòries.
Utilitzant una estança totalment estanca d'un metre cúbic i disposant-hi materials sintètics que desprenguessin substàncies volàtils tòxiques i una gran quantitat de plantes, Wolverton va observar, després de l'anàlisi de l'aire, que en un dia havien eliminat la majoria (70%) dels COV.
Aquesta capacitat de les plantes per eliminar compostos nocius de l'aire, la terra i l'aigua és el que avui dia es coneix com a fitorremediació. Des d'aquell estudi, que compta amb més de 30 anys, s'ha continuat investigant i s'ha vist que en aquest procés intervenen tant les fulles de la planta com les arrels i els microorganismes que habiten la terra on està plantada.
Però la part criticada recentment per investigadors com Michael Waring de la Universitat de Drexel és la velocitat a la qual les plantes són capaces de crear aquests efectes. Segons estudis recents, les plantes tenen aquesta capacitat de purificació de l'aire, les aigües residuals i la terra, però ho fan a una velocitat molt lenta. Un altre aspecte molt qüestionable d'aquest estudi és que s'va extrapolar a la vida quotidiana un experiment realitzat en unes condicions artificials com és l'estanquitat de l'estança. Waring i col·laboradors van concloure que es necessitaria una gran quantitat de plantes per metre cúbic per causar aquest efecte de millora de l'aire interior, i que s'hauria de considerar com una variable molt important la taxa de ventilació d'un habitatge normal.
Amb això no volem dir que no s'hagin de continuar estudiant totes les possibilitats que ofereix la biorremediació. És un camp que té molt de futur i pel qual han apostat moltes empreses actualment als EUA i al Japó. Però hem de ser cauts a l'hora d'extrapolar resultats d'investigacions de laboratori a la vida real.
Omplir de plantes la seva oficina o la seva llar el farà més productiu o el farà sentir més relaxat i feliç, però no farà que respiri un aire més pur. Sí que és important ventilar bé les estances del seu habitatge, pels matins i abans d'anar a dormir, per aconseguir eliminar el diòxid de carboni que s'acumula durant el dia o la nit a l'habitació. I d'altra banda, evitar al màxim els productes de neteja que desprenen compostos orgànics volàtils i substituir-los per productes menys agressius.
Als edificis HAUS s'instal·la un sistema de ventilació de doble flux amb el qual s'obté un aire net i fresc durant tot el dia i tota la nit, per aconseguir que els espais on treballa i viu siguin realment saludables.
Carolina Hernández
HAUS Healthy Buildings
Temes
