Sopant amb Marc Castellnou

Més enllà d'exposar-nos quins són o poden ser els escenaris de risc d'incendis forestals per a aquest proper estiu, atenent i detallant els diferents factors que defineixen aquest risc: la sequera que patim, imprudentment menyspreada per les pluges d'aquestes últimes setmanes, les previsions que parlen d'un estiu molt calorós, l'estat malaltís de molts dels nostres boscos, l'elevat percentatge d'arbres morts o molt envellits, etc., i assenyalant que les causes de l'escenari descrit tenen molt a veure, més enllà de les derivades del canvi climàtic, amb l'escassa o nul·la gestió dels espais forestals i per l'escassa inversió en equipaments i la baixa despesa destinada al manteniment d'espais de cultiu, accessos, tallafocs, etc. Una llarga llista de factors que en cap cas animen a l'optimisme i ens aboquen a la incredulitat del perquè ens trobem on ens trobem, en un àmbit, cal dir-ho, on el nostre govern autonòmic té àmplies competències.

En tot cas, vaig trobar que alguns dels plantejaments exposats per part del convidat que expliquen aquest escenari tan fosc —cal dir que després de molts anys de fer-los arribar als diferents governs i no només per part del cos de bombers, sinó també per gran part de la resta de col·lectius que viuen i coneixen el món rural com els gestors forestals, representants de l'agricultura, ramaders, etc.— van ser molt inspiradors, fins i tot commoveurs, en tant que ens inviten a reconsiderar o replantejar molts dels termes que defineixen el nostre sistema de presa de decisions com a país i societat.

No és un tema nou, no voldria semblar ingenu, però en tot cas el problema descrit, com d'altres de diversos àmbits, assenyala la necessitat de fer canvis que reconsiderin el pes de determinats col·lectius, de determinats perfils professionals o acadèmics, en la presa de determinades decisions, més encara quan parlem de polítiques de llarg termini. De la mateixa manera que la reconsideració de la representativitat de determinats territoris o col·lectius hauria de tenir-ne sobre el que cal fer en determinades matèries i àmbits.

Algunes dades per iniciar la reflexió, el diàleg i el debat:

1. La superfície total de Catalunya és de 3,2 milions d'hectàrees, un 41,5% són boscos i un 23,1% estan considerats terrenys forestals. La superfície dedicada al cultiu és del 34%. Les zones urbanes i les superfícies destinades a infraestructures estan al voltant del 12%.
2. D'aquestes zones i terrenys forestals, un 75,7% són de propietat privada mentre que la resta pertanyen a entitats de titularitat pública.
3. Només un 10% de la població de Catalunya viu en zones rurals.
4. Aquest 10% de la població té una representació parlamentària aproximada d'entre l'11% i el 16%.
5. En els últims 35 anys hem passat del 35% de massa forestal a quasi un 70%. Aquest increment de superfície de bosc és molt proper a la pèrdua de sòl destinat al cultiu.
6. No he pogut validar la dada de on se situa la nostra autonomia alimentària avui dia; el que sí podem establir és que si la superfície destinada a ramaderia i cultiu ha baixat i la població ha crescut, l'autonomia ha disminuït sensiblement, i continuarà fent-ho.
7. Gestió proactiva versus gestió reactiva: el cost d'apagar una hectàrea el 2023 va ser de 19.000 €.
8. El pressupost destinat pel Govern mitjançant diferents programes i fons específics per assegurar una resposta eficaç davant d'emergències d'incendis forestals ha estat de 50 milions d'euros.
9. Un 0,12% del pressupost del Govern per atendre una superfície del 45% del total (si només comptem els boscos).
10. El món rural és cada vegada més pobre en termes de renda disponible per càpita. La bretxa respecte a l'àmbit urbà és avui d'un 42%: 20.400 respecte a 11.900 euros / persona / any.

Algunes reflexions...

Coneixem alguns costos reactius, els d'intervenir a posteriori: quines són les inversions proactives que tenen sentit? Tenim ben definida l'equació cost/benefici en aquest àmbit?

Quin és el cost de no fer les coses on toca, quan toca i per qui toca? El cost de la inacció.

Quina és la massa forestal òptima i quin és el cost de mantenir-la? Quin seria el cost de perdre-la? Quants vectors som capaços d'imaginar que té aquest cost? Salut (qualitat de l'aire i de l'aigua), protecció o pèrdua de la biodiversitat, mitigació del canvi climàtic, economia local, pèrdua material, sequera...

Hem pensat que l'activitat agrícola avui, més que pertànyer al sector primari, ha passat també al sector terciari? Potser parcialment, però l'acció feta als camps, prats i boscos té molt de servei també, i aquest servei ha de ser, necessita ser, remunerat pel conjunt de la societat que se n'aprofita. Si els incendis del Bages de la dècada passada no haguessin trobat els conreus dels vallesans, els incendis molt probablement haurien arribat al Barcelonès.

Hem valorat, previst què passarà amb les capçaleres hídriques del Llobregat i del Ter quan cremi el Pirineu, quan milers de tones de cendra precipitin sobre els embassaments d'aquestes conques que abasteixen d'aigua les grans àrees metropolitanes?

Som coneixedors que un percentatge important de la sequera és degut a l'important volum forestal? Aproximadament entre un 30% i un 60% de l'aigua evaporada en embassaments pot ser deguda a la massa forestal.

Les persones que prenen decisions sobre aquests àmbits tenen la preparació òptima? Són decisions que podem deixar en mans de majories, tot i que potser no tinguin el coneixement i la formació adequada?

Per què està massivament instal·lada la idea que explotar, gestionar, obtenir rendiment econòmic del bosc o de la natura és quelcom dolent, mentre que d'altres pensem que és una via necessària per fer-lo sostenible?

Els boscos, tot i ser en gran part de titularitat privada, generen impacte positiu sobre el conjunt de la comunitat. Com mesurem i recompensem l'aportació i l'impacte social positiu que generen?

Com equilibrem esforços i responsabilitats? Com mesurem i compensem les balances bioclimàtiques del país? Les aportacions que des dels territoris rurals es fan cap als urbans, l'exportació de pol·lució i toxicitat que manifestament són un greuge. Costos transferits de la ciutat al camp: cal fer i dimensionar aquestes transferències.

Com resolem els conflictes i discrepàncies de criteri entre medi ambient, gestió agrícola i gestió econòmica? El model i els pesos actuals entre aquests àmbits són els encertats? Podem millorar aquesta necessària convivència?

Dotar el procés de presa de decisions de traçabilitat plena, en el temps i amb indicadors adequats... Les actuacions i les no actuacions tenen conseqüències ambientals, econòmiques i socials, haurien de tenir-les també penals?

Algunes veus afirmen que el Parc de Collserola no és sostenible. Un espai de 8.000 hectàrees en mig d'una àrea metropolitana del qual gaudeixen milers de ciutadans cada dia pot no ser-ho? Hem valorat i assumit el que representaria la seva pèrdua? Podem reformular el seu finançament, els recursos que destinem per mantenir-lo? Podríem plantejar patrocinis o esponsorització per a boscos o parcs com Collserola? Ens podem plantejar pagar taxes d'usabilitat, podem reclutar voluntaris, podem penalitzar el mal ús de l'espai del Parc?... Quasi qualsevol proposta seria millor que considerar-lo insostenible i com a conseqüència perdre'l.

Molts dels reptes que tenim per davant, o no tan endavant, potser demanen una mirada més llarga que la que el nostre sistema actual contempla.

Temes