Un nou mapa global de contaminació lumínica de Catalunya revela l'impacte de la llum artificial nocturna sobre la salut humana i els ecosistemes. Des de HAUS analitzem per què la gestió lumínica responsable és també una qüestió de salut i confort ambiental.
Aquesta setmana s'ha publicat el primer mapa global de contaminació lumínica de Catalunya, una fita científica i tècnica que ens interpel·la directament com a professionals compromesos amb el confort ambiental i la salut en l'edificació. L'estudi, elaborat per l'IEEC i l'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona, ha estat possible gràcies a la modelització avançada de més d'1,5 milions de punts de llum públics i una xarxa de sensors en temps real distribuïts per tot el territori. El resultat: una radiografia precisa del nostre cel nocturn, amb una resolució de tan sols un quilòmetre quadrat.
Des del punt de vista del confort ambiental, la contaminació lumínica no és només una qüestió astronòmica. És un factor de risc per a la salut humana i un vector de desequilibri ecològic de primer ordre. A HAUS portem temps defensant una visió integrada del confort que inclou la llum com un dels nutrients essencials per al nostre organisme. Però cal recordar que la llum artificial nocturna —especialment aquella amb espectres de llum blava, mal direccionada o amb luminància excessiva— pot provocar disrupcions del cicle circadià, dificultats per conciliar el son, una disminució de la qualitat del descans i efectes acumulatius sobre el sistema endocrí i immunològic[1].
A més, la contaminació lumínica altera profundament els ecosistemes nocturns: desorienta aus migratòries, afecta els patrons reproductius d'insectes i amfibis, i modifica els comportaments de moltes espècies nocturnes. L'impacte sobre la biodiversitat és especialment rellevant en entorns fràgils com els parcs naturals o les zones agrícoles, que haurien de ser veritables refugis de foscor.
Per tot això, aquest nou mapa no és només una eina informativa: és una crida a l'acció. Cal incorporar criteris de gestió lumínica responsable en el disseny urbà, en la il·luminació exterior i també en els edificis on vivim i treballem. Els professionals de l'edificació tenim l'oportunitat —i també la responsabilitat— de prescriure solucions que minimitzin les emissions lumíniques innecessàries: regulació horària, control d'intensitat, ús de llum càlida, pantalles direccionals i, sobretot, una nova cultura de la foscor com a valor ambiental.
A HAUS treballem perquè cada projecte sigui un espai on la llum contribueixi al benestar, i no es converteixi en una font de disfunció. I aquest mapa, igual que les dades científiques que el recolzen, ens ajuda a veure amb claredat allò que sovint passa desapercebut: que el dret a la foscor nocturna és també un dret ambiental i de salut.
Carolina Hdez. Peratta
HAUS Healthy Buildings
Bibliografia
- [1] Stevens, R.G. & Zhu, Y. (2015). "Electric light, particularly at night, disrupts human circadian rhythmicity: is that a problem?" Philosophical Transactions of the Royal Society B: Biological Sciences. — Aquesta revisió demostra com l'exposició a la llum artificial nocturna interfereix amb la producció de melatonina i el ritme circadià natural, alterant el cicle son-vigília.
- ▪ Walker, W.H. et al. (2020). "Circadian rhythm disruption and mental health." Translational Psychiatry, 10, 28. — Mostra com l'alteració del ritme circadià pot contribuir a l'insomni, als trastorns de l'estat d'ànim i a l'ansietat.
- ▪ Cho, Y. et al. (2015). "Effects of artificial light at night on human health: A literature review of observational and experimental studies." Chronobiology International. — Revisió extensa que conclou que l'exposició a la llum nocturna redueix la qualitat del son, augmenta el temps necessari per conciliar-lo i provoca desvetllaments durant la nit.
- ▪ Bedrosian, T.A. & Nelson, R.J. (2013). "Influence of the modern light environment on mood." Molecular Psychiatry. — L'article mostra com la llum artificial nocturna pot afectar la producció d'hormones com el cortisol i la melatonina, amb efectes sobre el sistema endocrí i les respostes inflamatòries.
- ▪ Fonken, L.K. et al. (2013). "Dim light at night disrupts molecular circadian rhythms and increases body weight." Journal of Biological Rhythms. — Aporta proves experimentals de com la llum nocturna pot desregular els sistemes hormonals i afavorir desequilibris metabòlics i immunològics.
Temes
