Quina relació té el son de mala qualitat amb el risc d'Alzheimer? Un innovador estudi revela canvis cerebrals que poden marcar la diferència, especialment en dones. Descobreix per què dormir millor podria ser la clau per protegir la teva ment.
La Fundació Pasqual Maragall acaba de publicar un informe liderat per la Dra. Laura Stankeviciute i el Dr. Oriol Grau, que conclou que "un son de poca qualitat s'associa a canvis en les zones del cervell vulnerables a la malaltia d'Alzheimer."
L'estudi ha monitoritzat 171 persones cognitivament sanes durant un període de fins a dues setmanes, utilitzant un actígraf per avaluar la qualitat del son de cada participant. Un actígraf és un dispositiu que mesura com dormim a partir de patrons de moviment i llum, oferint indicadors objectius.
En paral·lel, es van realitzar ressonàncies magnètiques cerebrals i anàlisis de líquid cefalorraquidi amb l'objectiu de quantificar els nivells de proteïnes amiloide i tau, reconegudes com els principals biomarcadors de la malaltia d'Alzheimer.
El treball ha confirmat que, quan el son és de mala qualitat, s'observa un menor gruix cortical en determinades àrees del cervell, especialment en el lòbul temporal, una de les regions més vulnerables a la malaltia. Una altra conclusió de l'estudi és que aquests efectes resulten més visibles en dones que en homes.
Del que s'ha observat es desprèn que el son de mala qualitat emergeix com un factor de risc potencialment modificable associat a la malaltia d'Alzheimer. En positiu, també sabem que és un factor sobre el qual podem intervenir. Com assenyala el Dr. Oriol Grau, "si monitoritzem i millorem el son en l'edat mitjana i la vellesa, podríem protegir el nostre cervell i fer-ho a temps."
Aquesta afirmació ens porta al 2019, quan HAUS, juntament amb Neuroelectrics, va presentar un projecte de recerca destinat a obtenir recursos per monitoritzar com s'alteraven la qualitat, els cicles i les fases del son en relació amb els nivells de CO₂ acumulats en un dormitori.
Contràriament al que seria convenient, tradicionalment ventilem les habitacions en despertar-nos i no durant la nit, precisament quan l'aire que inhalam —un volum que oscil·la entre 2.400 i 3.800 litres durant les vuit hores de descans— va degradant-se fins a assolir concentracions de CO₂ entre 2.400 i 3.500 ppm en dormitoris tancats on dormen dues persones.
Avui sabem que les interrupcions del son no es deuen únicament a la mala qualitat de l'aire inspirat. L'aire és només un factor. Com sol ocórrer en salut, gairebé tot és multifactorial. També aquí intervenen altres factors ambientals —a més dels fisiològics de cada persona— sobre els quals podem actuar: el soroll, la presència de camps elèctrics o electromagnètics, la llum, la humitat relativa, la temperatura o fins i tot la pressió atmosfèrica.
Considerar els nostres dormitoris com a estacions regeneratives per a l'organisme ens ajudaria, sens dubte, a dormir millor.
En aquest sentit, convidem el lector a conèixer el treball realitzat a l'Hotel Qgat de Sant Cugat del Vallès, on procurar un bon descans ha estat la prioritat des del primer esbós del projecte.
Ricard Santamaria
Soci Director de HAUS HEALTHY BUILDINGS
Temes
