La contaminació lumínica: una amenaça silenciosa per al descans, la salut i la biodiversitat.
Aquesta setmana s’ha publicat el primer mapa global de contaminació lumínica de Catalunya, una fita científica i tècnica que ens interpel·la directament com a professionals compromesos amb el confort ambiental i la salut en l’edificació. L’estudi, elaborat per IEEC[1] i l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona, ha estat possible gràcies a la modelització avançada de més de 1,5 milions de punts de llum públics i una xarxa de sensors en temps real distribuïts arreu del territori. El resultat: una radiografia precisa del nostre cel nocturn, amb una resolució de només un quilòmetre quadrat.
Des del punt de vista del confort ambiental, la contaminació lumínica no és només una qüestió astronòmica. És un factor de risc per a la salut humana i un vector de desequilibri ecològic de primer ordre. A HAUS fa temps que defensem una visió integrada del confort que inclou la llum com un dels nutrients essencials del nostre organisme. Però cal recordar que la llum nocturna artificial, especialment la que conté espectres de llum blava i està mal direccionada o te una luminància excessiva, pot provocar disrupcions del cicle circadiari, dificultats per agafar el son, reducció de la qualitat del descans i efectes acumulatius sobre el sistema endocrí i immunitari[2].
A més, la contaminació lumínica altera profundament els ecosistemes nocturns: desorienta aus migratòries, afecta els patrons reproductius d’insectes i amfibis, i modifica els comportaments de moltes espècies nocturnes. L’impacte sobre la biodiversitat és especialment rellevant en entorns fràgils com els parcs naturals o les zones agrícoles, que haurien de ser veritables refugis de foscor.
Per això, aquest nou mapa no és només una eina informativa: és una crida a l’acció. Cal incorporar criteris de gestió lumínica responsable en el disseny urbà, en l’enllumenat exterior i, també, en els edificis on vivim i treballem. Els professionals de l’edificació tenim l’oportunitat i el deure de prescriure solucions que minimitzin l’emissió lumínica innecessària: regulació horària, control d’intensitat, ús de llum càlida, pantalles direccionals i, sobretot, una nova cultura de la foscor com a valor ambiental.
A HAUS treballem perquè cada projecte sigui un espai on la llum treballi per afavorir el benestar i no com una font de disfunció. I aquest mapa, com les dades científiques que el sustenten, ens ajuda a veure amb claredat allò que sovint passa desapercebut: que el dret a la foscor nocturna és també un dret ambiental i de salut.
[1] l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya
[2] Stevens, R.G., & Zhu, Y. (2015). "Electric light, particularly at night, disrupts human circadian rhythmicity: is that a problem?" Philosophical Transactions of the Royal Society B: Biological Sciences. ▪ Aquesta revisió demostra com l’exposició a llum artificial nocturna interfereix amb la producció de melatonina i el ritme circadiari natural, alterant el cicle son-vigília.
Walker, W.H., et al. (2020). "Circadian rhythm disruption and mental health." Translational Psychiatry, 10, 28.▪ Mostra com la disrupció del ritme circadiari pot contribuir a insomni, trastorns de l’estat d’ànim i ansietat.
Cho, Y., et al. (2015). "Effects of artificial light at night on human health: A literature review of observational and experimental studies." Chronobiology International.▪ Revisió extensa que conclou que l’exposició a la llum nocturna redueix la qualitat del son, augmenta el temps per agafar-lo i provoca desperts nocturns.
Bedrosian, T.A., & Nelson, R.J. (2013). "Influence of the modern light environment on mood." Molecular Psychiatry▪ L’article mostra com la llum artificial nocturna pot afectar la producció d’hormones com el cortisol i la melatonina, amb efectes sobre el sistema endocrí i les respostes inflamatòries.
Fonken, L.K., et al. (2013). "Dim light at night disrupts molecular circadian rhythms and increases body weight." Journal of Biological Rhythms. ▪ Aporta proves experimentals de com la llum nocturna pot desregular sistemes hormonals i propiciar desequilibris metabòlics i immunitaris.