Dormitoris com a estacions regeneratives
Quina relació té la mala qualitat del son amb el risc d’Alzheimer? Un estudi innovador revela canvis cerebrals que podrien marcar la diferència, especialment en dones. Descobreix per què dormir millor podria ser la clau per protegir la ment
Com el son i l’aire influeixen en la salut del cervell
La Fundació Pasqual Maragall acaba de publicar un informe liderat per la Dra. Laura Stankeviciute i el Dr. Oriol Grau, que conclou que “un son de poca qualitat s’associa a canvis en les zones del cervell vulnerables a la malaltia d’Alzheimer.”
L’estudi ha monitoritzat 171 persones cognitivament sanes durant un període de fins a dues setmanes, utilitzant un actígraf per avaluar la qualitat del son de cada participant. Un actígraf és un dispositiu que mesura com dormim a partir de patrons de moviment i llum, i ofereix indicadors objectius.
Paral·lelament, es van realitzar ressonàncies magnètiques cerebrals i anàlisis de líquid cefalorraquidi amb l’objectiu de quantificar els nivells de proteïnes amiloide i tau, reconegudes com els principals biomarcadors de la malaltia d’Alzheimer.
El treball ha confirmat que, quan el son és de mala qualitat, s’observa un menor gruix cortical en determinades àrees del cervell, especialment al lòbul temporal, una de les regions més vulnerables a la malaltia. Una altra conclusió de l’estudi és que aquests efectes són més visibles en dones que en homes.
Del que s’ha observat es desprèn que un son de mala qualitat emergeix com un factor de risc potencialment modificable associat a la malaltia d’Alzheimer. En positiu, també sabem que és un factor sobre el qual podem actuar. Tal com assenyala el Dr. Oriol Grau: “si monitoritzem i millorem el son a l’edat mitjana i la vellesa, podríem protegir el nostre cervell, i fer-ho a temps.”
Aquesta afirmació ens porta a l’any 2019, quan HAUS, conjuntament amb Neuroelectrics, va presentar un projecte de recerca destinat a obtenir recursos per monitoritzar com es veia alterada la qualitat, els cicles i les fases del son en relació amb els nivells de CO₂ acumulats en un dormitori.
Contra el que seria convenient, tradicionalment ventilem les habitacions quan ens llevem i no durant la nit, justament quan l’aire que inspirem —un volum que oscil·la entre 2.400 i 3.800 litres durant les vuit hores de descans— es va degradant fins a assolir concentracions de CO₂ entre 2.400 i 3.500 ppm en dormitoris tancats on dormen dues persones.
Avui sabem que les interrupcions del son no només es deuen a la mala qualitat de l’aire inspirat. L’aire n’és només una part. Com gairebé sempre que parlem de salut, gairebé tot és multifactorial. També aquí hi intervenen altres factors ambientals —a més dels fisiològics de cada persona— sobre els quals podem actuar: el soroll, la presència de camps elèctrics o electromagnètics, la llum, la humitat relativa, la temperatura o fins i tot la pressió atmosfèrica.
Considerar els nostres dormitoris com estacions regeneratives per a l’organisme ens ajudaria, sens dubte, a dormir millor.
En aquest sentit, convidem el lector a conèixer el treball realitzat a l’Hotel Qgat de Sant Cugat del Vallès, on procurar un bon descans ha estat la prioritat des del primer esbós del projecte.
Ricard Santamaria
Soci Director de HAUS HEALTHY BUILDINGS SL