La fitorremediació
L’any 1989, la NASA va encarregar un famós estudi amb l’objectiu de trobar una solució per a la desintoxicació de l’aire en una estació espacial. Bill Wolverton, el científic ambiental que liderava la investigació, volia trobar el mètode per netejar l’aire de CO₂ i eliminar substàncies volàtils tan tòxiques com el formaldehid i el benzè, presents en molts elements de decoració i mobiliari d’una llar. El benzè es troba en plàstics, teles, pesticides, fum de cigarrets i els formaldehids en alguns cosmètics, rentavaixelles, suavitzants i netejadors de catifes. Aquests compostos orgànics volàtils (COV) i altres contaminants de l’aire interior com l’ozó s’han relacionat amb nombroses afeccions agudes com l’asma, les nàusees, així com malalties cròniques com el càncer i determinades malalties respiratòries.
Utilitzant una estança totalment estanca d’un metre cúbic i disposant-hi materials sintètics que desprenien substàncies volàtils tòxiques i una gran quantitat de plantes al seu interior, Wolverton va observar, després d’analitzar l’aire, que en un dia s’havien eliminat la majoria (70%) dels COV.
Aquesta capacitat de les plantes per eliminar compostos nocius de l’aire, la terra i l’aigua és el que avui dia es coneix com a fitorremediació. Des d’aquell estudi, que ja té més de 30 anys, s’ha continuat investigant i s’ha vist que en aquest procés intervenen tant les fulles de la planta, com les arrels i els microorganismes que habiten la terra on està plantada.
Però la part criticada recentment per investigadors com Michael Warin, de la Universitat de Drexel, és la velocitat a la qual les plantes són capaces de generar aquests efectes. Segons estudis recents, les plantes tenen aquesta capacitat de purificació de l’aire, d’aigües residuals i de la terra, però ho fan a una velocitat molt lenta. Un altre aspecte molt qüestionable d’aquest estudi és que es va extrapolar a la vida quotidiana un experiment realitzat en condicions artificials, com és l’estanquitat de l’estança. Warin i els seus col·laboradors van concloure que caldria una gran quantitat de plantes per metre cúbic per provocar aquest efecte de millora de l’aire interior, i que s’hauria de considerar com una variable molt important la taxa de ventilació d’un habitatge normal.
Amb això no volem dir que no s’hagin de continuar estudiant totes les possibilitats que ofereix la bioremediació. És un camp amb molt de futur i pel qual ja aposten moltes empreses actualment als Estats Units i al Japó. Però hem de ser prudents a l’hora d’extrapolar els resultats d’investigacions de laboratori a la vida real.
Omplir de plantes la seva oficina o la seva llar el farà més productiu o el farà sentir més relaxat i feliç, però no farà que respiri un aire més pur. Sí que és important ventilar bé les estances de la seva vivenda, al matí i abans d’anar a dormir, per aconseguir eliminar el diòxid de carboni que s’acumula durant el dia o la nit a l’habitació. I d’altra banda, evitar al màxim els productes de neteja que desprenen compostos orgànics volàtils i substituir-los per productes menys agressius.
Als edificis HAUS s’instal·la un sistema de ventilació de doble flux amb el qual s’obté un aire net i fresc durant tot el dia i tota la nit per tal d’aconseguir que els espais on treballa i viu siguin realment saludables.