L'amenaça silenciosa de la resistència bacteriana i la qualitat de l'aigua

La proliferació de bacteris multi resistents[1] s’ha convertit en una de les amenaces sanitàries més rellevants del segle XXI. Segons l’Organització Mundial de la Salut, les infeccions causades per bacteris resistents podrien causar fins a 10 milions de morts anuals l’any 2050 si no es prenen mesures. A Europa, es calcula que més de 35.000 persones moren cada any per infeccions resistents als antibiòtics, i més de 670.000 persones es veuen afectades, amb un cost sanitari i social altíssim.

Un recent estudi publicat a Nature Communications (juliol 2025) ha revelat la disseminació global del gen npmA2, responsable d'una resistència total als antibiòtics aminoglicòsids, en bacteris com l’Enterococcus faecium i Clostridioides difficile. Aquest gen es transmet mitjançant elements genètics mòbils (ICEs), fet que n’afavoreix la propagació en entorns sanitaris i comunitaris.

Aquest escenari obliga a repensar i reorientar les estratègies de prevenció. Més enllà de l'àmbit hospitalari, la presència i supervivència d’aquests patògens també s’ha documentat en espais construïts com edificis d’oficines, hotels o instal·lacions recreatives. Les superfícies humides, les canonades, els sistemes de climatització o els punts de consum d’aigua poden actuar com a reservoris microbiològics, afavorint la persistència i transmissió de bacteris resistents, especialment en condicions de biofilm.

La presència de biofilms microbians en sistemes d’aigua pot representar fins a un 95 % de la biomassa bacteriana total i és responsable d’un nombre considerable d’infeccions associades a l’aigua, que poden implicar dies de baixa laboral, costos d’hospitalització, tancaments parcials de serveis o danys reputacionals en entorns hotelers i públics.

Davant d’aquest repte, des de HAUS , venim recomanant solucions que permeten actuar sobre el medi i no només sobre l’usuari. Una d’aquestes vies és la ionització[2] de l’aigua, una tecnologia no invasiva que modifica les propietats fisicoquímiques de l’aigua per dificultar l’adhesió bacteriana, desfer biofilms i reduir la capacitat de proliferació microbiològica. Solucions com les que ofereix el sistema Dileka —que combina ionització, dinamització i emissió d’infrarojos— poden contribuir a reduir la presència de bacteris oportunistes com Salmonel·la, E. coli, Legionella o Pseudomonas, especialment en punts crítics com dutxes, desguassos, dipòsits o circuits d’ACS.

Aquesta tecnologia, a més, no depèn de productes químics ni genera residus, fet que la fa coherent amb els criteris de sostenibilitat, higiene i prevenció que HAUS incorpora als seus projectes.

La resistència bacteriana no és només un problema dels hospitals. És un repte transversal que afecta la manera com dissenyem, mantenim i habitem els edificis. I com a tals, les estratègies han de ser també transversals: des de l’ACV dels materials fins a la qualitat de l’aigua que hi circula. En aquest escenari, la ionització esdevé una eina rellevant dins del conjunt de solucions que HAUS pot prescriure per fer de cada espai construït un lloc més sa, segur i resilient.

[1] Es considera multi resistent una bactèria que presenta resistència a almenys una molècula de tres o més famílies diferents d’antibiòtics d’ús clínic habitual.

[2]Ionització:és un procés físic pel qual es modifiquen les càrregues elèctriques dels ions presents en l’aigua —com el calci (Ca²⁺), el magnesi (Mg²⁺), el bicarbonat (HCO₃⁻) o altres ions dissolts— mitjançant camps electromagnètics, estructures ceràmiques o superfícies activades. Aquest canvi en l’estat energètic dels ions altera la manera com aquestes molècules interactuen entre si i amb les superfícies per on circula l’aigua. Reducció de la formació de calç i incrustacions (el carbonat càlcic cristal·litza de manera diferent). Aquest procés provoca, entre altres efectes, la disgregació de biofilms microbians, evitant la seva adhesió a canonades i superfícies.En funció de la tecnologia aplicada, la ionització de l’aigua pot produir una lleugera variació del pH, habitualment en direcció alcalina. Aquest efecte pot contribuir a dificultar l’establiment de biofilms i millorar la qualitat microbiològica de l’aigua, sense necessitat d’additius químics ni processos de desinfecció convencionals.

_____________________

En paral·lel comporta la reducció de la tensió superficial de l’aigua, fet que millora la seva capacitat d’hidratació així com el canvi en el potencial redox ( oxidació reducció) de l’aigua, afectant la capacitat oxidativa de certs compostos.